![]() |
| Canal 9? No, Mediterraneo TV divendres passat. |
El primer pas per a curar una malaltia és un bon diagnòstic. Un diagnòstic erroni també pot acabar curant, però les possibilitats de fer-ho són sens dubte més cares, penoses i escasses, mentre que les d'agreujar la malaltia i els seus símptomes es multipliquen. Expose açò —en el que imagine que totes coincidim— arran d'una malaltia que patim ací i que està sent mal diagnosticada des de fa molts mesos: la de la manca de mitjans de comunicació públics. I ho faig hui, el dia en què Los 40 Principales en Radio Valencia comencen a emetre dues hores de la seua programació en valencià. "Què tindrà a vore una cosa amb l'altra?", es preguntarà més d'una, i indirectament encertarà. La resposta és res.
I açò és el fonamental. Perquè escoltar radiofórmula en valencià (caldrà estar a l'aguait per comprovar si la música que posen és també valencià o el seu fast food habitual), sentir i vore noticiaris en valencià, retransmissions de les nostres festes populars o la informació del temps en la nostra llengua, no és la funció exclusiva que caracteritza un mitjà de comunicació públic, com es porta dient des del tancament de RTVV des de determinats sectors amb interessos particulars i han assumit alguns polítics de baixa qualitat. Ho demostra este pas de Los 40 Principales, però també que des de fa mesos tres o quatre canals provincials de TDT emeten els seus noticiaris íntegrament en valencià, així com bona part sinó la pràctica totalitat de la producció pròpia, que inclou falles, xafardeig, l'oratge, etcètera. L'única cosa que fa falta és voluntat política, la subvenció corresponent al foment de la llengua en els mitjans privats que cap govern autonòmic valencià havia engegat fins ara i una normativa afinada per a posar-la en pràctica*.






